EL XAPURRIAU ENTRE SINXETES

Chelats Sarrate, així som i així facem

El xapurriau entre xinxetes*

Escrit per Ramón Mur al 3 de març de 2021. Publicat a Tribuna

// Ramon Mur

Rebo la fotografia d’un ban, escrit sobre foli blanc i clavat aquest a la paret entre quatre xinxetes. És el manifest del ‘lloc’ sobre el dia de la llengua materna. No porta signatura, no és datat més que en la referència del text al 21 de febrer, tampoc no porta segell i és difícil saber si es ban, pregó municipal o manifest corporatiu d’algun colectiu social o professional. En aualsevol cas, és cartell o pòster anònim sense que ningú no pugui entendre per què aquest tipus de manifests no porten alguna identificació. És que el seu autor o autores s’avergonyessen d’haver-lo escrit i difós?

Transcorreguts dos dies de la publicació d’aquesta informació a ‘Entre Páginas’, Artur Quintana me comunica que el pasquí sobre el dia de la Llengua Materna aparegué clavat amb quatre xinxetes sobre la porta de l’Ajuntament de La Codonyera, la que dona a la carrera del Pare Faci. És a dir que l’anònim va aparèixer sobre la porta de la casa consistorial d’un ajuntament que permet i consent l’enganxada de cartells anònims per les parets d’els edificis de la localitat, inclosa la casa de la vila.

L’anònim meçquinenc, enganxat a la paret amb quatre xinxetes, diu així: “Día internacional de la lengua materna. Hoy, día 21 de febrero, es el día de la lengua materna. Nuestra lengua materna es la que nos enseñaron nuestros padres cuando éramos pequeños y, en La Codoñera, se llama chapurriau . Ha sido, y es, una lengua de transmisión oral desde hace muchos siglos, de padres a hijos. Queremos seguir hablándola así y escribirla también con unas normas, pero sin que se desvirtúe y se pierdan nuestras peculiaridades. Nuestra lengua es una riqueza cultural y patrimonial que tenemos en el Aragón oriental y queremos que se siga llamando chapurriau, como siempre se ha dicho. A mucha honra y orgullo. Aúpa el chapurriau, como lengua materna, en su día internacional”.

De veritat volen que el seu xapurriau s’escrigue? Abans no era així, tal i com figura a la pancarta de la foto. “Queremos seguir hablándola así y escribirla también con unas normas…”. Quines normes? Eixa norma universal de tots els idiomes segons la qual en castellà hablar se escriu així encara que se pronuncia ablar, en inglès before s’escriu tal qual però se diu bifor i en català el carrer escrit pareix carré amb accent agut quan s’escolta? Acliu-vos, amics defensors del xapurriau perquè no fa tant que defensaveu només un idioma local parlamentat pero no passat a paper amb el llapis, la ploma, la màquina de cinta entintada o el ordenador.

Es, de totes formes, molt gratificant de comprovar que aqueix idioma “chapurriau, como siempre se ha dicho” sigue defensat per tants alcaldes, mestres d’escola, catedràtics de filologies diverses, doctors, legisladors, magistrats, rapsodes sols en castellào i moltes il·lustres i il·lustrades personalitas més. Només els falta comptar con un o altre acadèmic en esta o aquella acadèmia. Tot aplegarà. Així de contents i satisfets estan tots els defensos del xapurriau “de siempre”. Per cert, també seria interessant d’investigar sobre el concepte de ‘sempitern’ aplicado al caso que ens ocupa. Cert és que ells, els “chapurriaunadores” estan feliços com anisses, igual que el tort que se sent satisfeto amb el seu ull de vidre.

J més m’estimo de quedar-me amb l’acordo del Consell Insular de Formentera (Illes Balears) a favor de la unitat de la llengua catalana perquè como dieva m’ agüelo, citant en Juan Moneva i Pujol, “Aixó que en Bellmunt en diuem xapurriau es català, la mateix llengua que se parla, amb totes les variables que se vullga, en Aragó, Catalunya, Balears o València”. No cregueu pas que m’agüelo i Moneva eren abrandats catalans separatistas, sinó aragonesos de cap a peus”.


*Text cedit per l’autor. L’original en castellà el podeu llegir al seu blog Entre páginas.Vols compartir

Tags: Tribuna

Trackback des del seu lloc.

DEIXA UN COMENTARI

ENVIAR COMENTARI

Sí, afegeix-me a la llista.

 Aviseu-me del seguiment dels comentaris per correu.

 Notifica’m per correu electrònic si hi ha entrades noves.

SUBSCRIU-TE

Nom *

Correu electrònic *VINYETES AL VENT

Posted in Vinyetes al vent

Vols compartir

VEURE LA VINYETAESPARPILLANT PARAULES

A remulla*

Written by Roberto Albiac on 26 de novembre de 2020LO PRIMER CAMÍ

La resposta aragonesa

Written by Lluís Rajadell on 13 de setembre de 2019A FONS

Dues pioneres: Maria Carbó i Palmira Jaquetti*

Dues pioneres: Maria Carbó i Palmira Jaquetti*

// Artur Quintana

Van ser de les primeres dones, o les primeres del tot, que van recollir cançons populars al nostre país. Palmira Jaquetti, en companyia del seu marit Enric d’Aoust, va investigar el 1929 per la Ribagorça d’Aneto a Gavarret i hi va tornar el 1931 en companyia de Maria Carbó, per fer recerca aleshores de Sant Orenç al Pont de Montanyana: 14 viles i viletes en total.Vols compartir

LLEGIR-NE MÉSCOLUMNES

Fons de llibreria*

Fons de llibreria*

// María Dolores Gimeno

L’invent antiu del llibre ha mostrat la seua força en estos temps confinats. Llibreries i editorials los han venut per correu, i el format digital ha continuat escampant-se, inalterable i més fort en les circumstàncies, també accessible en préstec bibliotecari. Dos formats i una mateixa necessitat lectora. Imprès, però, té una presència incontestable i fascinant, que aguanta bé la competència digital.Vols compartir

LLEGIR-NE MÉSCULTURA

L’Ajuntament de Mequinensa convoca el IV Premi d’Investigació «Jesús Moncada»

L’Ajuntament de Mequinensa convoca el IV Premi d’Investigació «Jesús Moncada»

// Redacció

La convocatòria 2021 de el Premi d’Investigació “Jesús Moncada”, que s’atorgarà a finals d’any, manté els 3.000 euros de dotació econòmica i la temàtica dels treballs, que continuarà girant al voltant de “l’univers” mequinensà. Així, els treballs podran tractar tant de l’obra de l’escriptor de Mequinensa com de qüestions relacionades amb la història, la llengua, la mineria, les tradicions, els personatges d’interès o la navegació de la localitat, que Moncada va retratar magistralment en els seus relats.Vols compartir

LLEGIR-NE MÉSOPINIÓ

El xapurriau entre xinxetes*

El xapurriau entre xinxetes*

// Ramon Mur

Rebo la fotografia d’un ban, escrit sobre foli blanc i clavat aquest a la paret entre quatre xinxetes. És el manifest del ‘lloc’ sobre el dia de la llengua materna. No porta signatura, no és datat més que en la referència del text al 21 de febrer, tampoc no porta segell i és difícil saber si es ban, pregó municipal o manifest corporatiu d’algun colectiu social o professional. En aualsevol cas, és cartell o pòster anònim sense que ningú no pugui entendre per què aquest tipus de manifests no porten alguna identificació. És que el seu autor o autores s’avergonyessen d’haver-lo escrit i difós?Vols compartir

LLEGIR-NE MÉS

L’atractiu de l’extractiu*

L’atractiu de l’extractiu*

// Miguel Ángel Gracia Santos

Reprenc aquí el tema de les energies renovables, sobre les quals he escrit en altres ocasions. Ho faig perquè sóc testimoni aquests dies d’una trista discussió en el si d’una llista de correu a la qual estic subscrit, sobre el futur del Maestrat, aquesta agresta comarca de Terol on tant vaig aprendre. El debat se centra en l’explosió especulativa de desenes de projectes de parcs eòlics. Això no és nou, ni és exclusiu del Maestrat. Tot el contrari, està present per tota la geografia espanyola, aixecant controvèrsies locals, plataformes de protesta i ardents defensors. És injust ficar a tots els habitants de tots els territoris en els mateixos sacs.Vols compartir

LLEGIR-NE MÉSTERRITORIS

Andrea Baños, de Benavarri, guanya el premi de poesia de ‘El Periódico de Aragón’

Andrea Baños, de Benavarri, guanya el premi de poesia de ‘El Periódico de Aragón’

// Enric Marquès

El passat 21 de gener al migdia va tenir lloc al Teatre Principal de Saragossa, l’entrega dels Premis del I Concurs de Poesia i Microrelat del diari El Periódico de Aragón, dintre de l’apartat ”El Periódico del Estudiante”, amb la presència del Conseller d’Educació i Cultura del Govern d’Aragó, Mayte Pérez, com a representant del El Periódico de Aragón, Juan Bolea, director Festival Aragón Negro i amb l’assistència de més de 350 persones.Vols compartir

LLEGIR-NE MÉSPUBLICITAT

Ajuda'ns fent difusió del NOU Gran Recapte
ASCUMA-30-anys
Publicitat de Terès & Antolín

Powered by Warp Theme FrameworkLa nostra web Temps de Franja utilitza cookies pròpies i de tercers per a personalitzar la navegació i millorar els seus serveis. Si continues navegant entenem que n’acceptes el seu ús de conformitat amb la nostra Política de Cookies.TancarVeure més informacióhttps://c.sharethis.mgr.consensu.org/portal-v2.html

Esta entrada fue publicada en Uncategorized. Guarda el enlace permanente.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s