PREDICAR AMB L’EXEMPLE

Caminants de Bellmunt: Paco Velazquez, lo qui fa la selfie, y de esquerra a dreta, Enriqueta Calvo, Lluis, Marialina Blasco, Nati Guimerá, Pilar Mompel y Ernesto. Foto Velazquez.

Ramon Mur

Ni de paraula ni amb l’exemple. Fa temps que no predic. Escric moltes tonteries, com va dir aquell que ja va morir, i punt. Fa uns dies me  vaig trobar al carrer amb l’Enriqueta Calvo qui me va preguntar si havia escrit alguna cosa per al número de la revista Sol de Vila que sortirà per les recuperades festes patronals d’agost. També va voler saber si havia escrit alguna cosa en català i li vaig contestar que no, perquè eixa era la veritat. La bona amiga va manifestar la seva desaprovació i va afegir: “cal predicar amb l’exemple”.

Lo cert és que sóc analfabet en català i me costa escriure a l’idioma de Bellmunt que parlo sempre que puc. Però al marge de qualsevol argumentació que pugui sonar a excusa, lo que me passa és que no sóc capaç d’adoptar l’encomiable actitud d’Enriqueta. Ella és l’única que publica articles en català a la revista Sol de la Vila. I predica amb l’exemple que demana als altres. No se sap massa bé per a qui serveix d’exemple perquè a més d’un sembla molt malament que escrigui en català. A altres, els del chapurriau, tampoc no els pareix bé perquè diuen que el chapurriau es parla però no s’ha d’escriure. I als que estimem el català de Bellmunt mos pareix molt bé lo que fa Enriqueta Calvo i l’admirem per la seva valentia. No cedeix al seu afany i lluita sola contra tots. És un exemple, certament, que qualsevol no és capaç de seguir.

He escrit aquestes línies en català, ajudant-me del traductor de Google que tantes pegues posen els lingüistes. Després adapto com millor sé el text a les varietats i singularitats del català d’aquesta vila nostra de la vall del Mesqui. Unes altres voltes, per publicar en català m’he ajudat dels meus bons amics d’ASCUMA que me tradueixen el text al català. El cas és que jo escric malament en aquest idioma i ho castellanitzo en excés, el mateix que ara fem tots en parlar un castellà ple d’anglicismes.

Però, repeteixo, excuses al marge, me  sento de seguir l’exemple d’Enriqueta perquè he perdut l’hàbit i la virtut de predicar amb l’exemple. Un exemple que casi ja ningú segueix al nostre poble, al Bellmunt que es parlava el català “que és una barreja de Valencià i Mallorquí perquè els tres idiomes són un mateix i el que a Belmonte anomenen chapurriau és català”, com va dir fa ara cent anys el senyor Juan Moneva i Puyol (1871-1951), amic del meu yayo.

Esta entrada fue publicada en Uncategorized. Guarda el enlace permanente.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s