LO DIA DE LA LLENGUA MATERNA A ARAGÓ

 

Chelats Sarrate, així som i així facem

Activitats al voltant del Dia de la Llengua Materna a Aragó

Escrit per Redacció al 21 de febrer de 2022. Publicat a Aragó

50 LOCALITATS ARAGONESES ACULLEN UN TOTAL DE 145 ESDEVENIMENTS AL VOLTANT D’AQUEST DIA, INSTITUÏT PER LA CONFERÈNCIA GENERAL DE LA UNESCO

// Redacció

Amb el títol Veus en o zierzo/Veus al cerç/Veus al cerç. Aragonès i català, les nostres llengües, el Govern d’Aragó —a través de la Direcció General de Política Lingüística— estrena un documental que aprofundeix les arrels lingüístiques de la Comunitat Autònoma. El treball, que ha estat dirigit per la realitzadora Vicky Calavia, té una durada de 72 minuts i fa un recorregut per la història de les llengües a Aragó des de la romanització fins a l’actualitat des de perspectives tan diverses com la literatura, la cultura, la sociologia, l’ensenyament o la protecció legal.

A Aragó es parlen avui tres llengües pròpies: el castellà, llengua oficial, emprada pel 100% de la població autòctona; l’aragonès, que utilitzen unes 25.000 persones, conservat al nord i el català, parlat des de la Ribagorça fins al Matarranya per 55.500 aragonesos, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística.

A l’Edat Mitjana, l’expansió lligada al fenomen repoblador va donar pas a una esplendor durant el segle XIV, que es va començar a truncar el 1412, quan el Compromís de Casp i l’arribada de la dinastia Trastámara va suposar la introducció del castellà a la cancelleria i l’alta cultura i la reculada de l’aragonès que, no obstant, es va mantenir viu a les classes populars.

La derogació dels Furs d’Aragó (1707) i les polítiques de castellanització de Felip V van provocar que les llengües del regne entressin als anomenats «segles foscos». Tot i això, entre aquests segles XVII i XIX apareixen els primers treballs lexicogràfics amb noms com Lorenzo Palmireno, Jerónimo Blancas, Siesso de Bolea, Mariano Peralta, Jerónimo Borao, Joaquín Costa, Saroïhandy, Milà i Fontanals, Domingo Miral, Rafael Gastón, Vicente Ferraz o Benito Coll.

Ja al segle XX, el romanticisme va atreure romanistes estrangers com Umprhey, Schmitt, Kuhn, Rohlfs, Krüger, Wilmes i Bergman o Elcock, que van sumar els seus esforços a la tasca de Navarro Tomás, Juan Moneva, Casacuberta, Coromines o Antoni Griera. Tot i això, la Guerra civil i la dictadura van tallar la trajectòria investigadora que tot just va continuar en universitats europees (Thompson, Mott…) i la tasca de la Institució “Fernando el Católico” o de l’Instituto de Estudios Pirenaicos, amb filòlegs i lingüistes com Alvar, Bona, González Guzmán, Arnal Cavero o Ballarín Cornel.

La dècada de 1970 és la del ressorgiment per a l’aragonès i el català d’Aragó, que s’ha traduït en una multiplicació de les publicacions en què destaquen els noms d’Ánchel Conte, Francho Nagore, Luzía Dueso o Eduardo Vicente de Vera a l’aragonès i Jesús Moncada, Teresa Jassà, Desideri Lombarte o Josep Antoni Chauvell al català, premis, estudi i difusió d’aquestes dues llengües, ensenyades als centres educatius i protegides per la Constitució espanyola, la Carta Europea de les Llengües, l’Estatut d’Autonomia i la Llei de llengües d’Aragó, que preveuen el dret a la seva promoció i ús davant l’Administració,

En els darrers anys, l’esforç invertit per entitats sense ànim de lucre, ajuntaments, comarques, entitats socials, empreses i pel Govern d’Aragó, s’ha traduït una consideració social millor i una difusió més gran de les nostres llengües pròpies.

Tot plegat s’ha plasmat en un documental dirigit per Vicky Calavia, amb guió d’Iris Campos, Maite Moret i Javier Giralt i que ha comptat amb la participació d’alguns dels estudiosos més prestigiosos de l’aragonès i el català d’Aragó. Amb una durada de 72 minuts, la música ha anat a càrrec de Joaquín Pardinilla, la capçalera i animacions són de Sergio Duce sobre el grafisme del projecte Veus en o zierzo/veus al cerç/veus al cierzo realitzat per Ana Bendicho de Novo Disseny, la locució ha anat a càrrec d’Eva Magaña i l’edició d’Álvaro Mazarrasa.

Activitats programes per al Dia de la Llengua Materna

Aragó celebra avui el Dia de la Llengua Materna —una jornada instituïda per la Conferència General de la UNESCO el 1999, que busca promoure el multilingüisme i la diversitat cultural— amb prop de 145 activitats programades a 50 localitats en col·laboració amb 71 entitats. En aquesta ocasió, el lema sobre el qual gira la celebració és ‘L’ús de la tecnologia per a l’aprenentatge multilingüe: desafiaments i oportunitats’, amb l’objectiu de centrar el debat al voltant del paper potencial de la tecnologia per avançar a l’educació multilingüe i donar suport al desenvolupament d’un ensenyament i un aprenentatge de qualitat per a tothom.

 Amb motiu d’aquesta efemèride, el Departament d’Educació, Cultura i Esport a través de la Direcció General de Política Lingüística ha tornat a organitzar un ampli programa cultural que s’estendrà al llarg dels mesos de febrer, març i abril.

El catàleg d’actes previstos —en què s’han incrementat les activitats virtuals— inclou mostres de teatre infantil, conferències, taules rodones, tallers, presentació de llibres, tertúlies, còmics, conta-contes, concerts, concursos de fotografia, sessions de cinema, guies de lectura, jornades de poesia i documentals web, entre d’altres.

 La UNESCO destaca la importància de les llengües maternes i locals com a mitjans per salvaguardar i compartir les cultures i les savieses que enclouen. Finalment, la UNESCO vol posar en relleu que l’ús de les llengües maternes en un marc plurilingüe és un component essencial de l’educació de qualitat, que és la base per empoderar les dones i els homes i les seves societats i per construir un futur més just i sostenible per a tothom.

Promoció les llengües pròpies

La Direcció General de Política Lingüística treballa pel reconeixement i promoció de les llengües pròpies d’Aragó: l’aragonès i el català d’Aragó. En aquesta línia, compta amb un web oficial http://www.lenguasdearagon.org, on es pot trobar un repositori de materials per a la investigació, la docència i el coneixement de la realitat lingüística d’Aragó. Els qui s’hi acostin també hi trobaran documents tècnics, notícies d’actualitat i informació sobre esdeveniments, subvencions i premis.

En aquesta línia de treball, a finals de l’any passat es va posar en marxa una nova biblioteca virtual, desenvolupada per la càtedra Johan Ferrández d’Heredia —impulsada pel Govern d’Aragó i la Universitat de Saragossa—. BIVIRÁ (Biblioteca Virtual de l’Aragonés), disponible a https://bivira.lenguasdearagon.org/, que recopila més de 3.000 llibres i documents en aragonès i català d’Aragó.

Aquesta biblioteca virtual se suma així a la resta d’eines endegades per la Direcció General de Política Lingüística de l’Executiu per fomentar les llengües pròpies de la Comunitat, com la web http://aragon3l.lenguasdearagon.org/, el diccionari digital castellà-aragonès Aragonario (amb més de 40.000 entrades en aragonès i 30.000 en castellà), el traductor TraduZe, diverses apps turístiques multilingües, un sintetitzador de veu, el reconeixedor de veu (en procés) ReconoiXe i el Plantero de Parolas de l’Ortal, amb més de 300 paraules de l’horta aragonesa.

Share this…

Tags: Aragó

SUBSCRIU-TE

Nom *

Correu electrònic *

VINYETES AL VENT

Posted in Vinyetes al vent

Share this…

Share on Facebook

Email this to someone

VEURE LA VINYETA

ESPARPILLANT PARAULES

Profe*

Written by Roberto Albiac on 14 de juliol de 2021

LO PRIMER CAMÍ

A les mestres*

Written by Redacció on 17 de desembre de 2021

A FONS

Raffaele Cantatore, terra i llibertat*

Raffaele Cantatore, terra i llibertat*

// Vicent Pallarés Pascual

L’any 2019 es van complir 25 anys del rodatge de Terra i llibertat, la pel·lícula de Ken Loach. Com va explicar aleshores el director, narra “la història d’una gran esperança, la d’una societat on la terra fos un bé comú”. La seua estrena va impactar molt quan encara es parlava poc de la Guerra Civil i en un territori on les col·lectivitzacions eren un tema quasi oblidat després de la guerra i del franquisme.

Share this…

Share on Facebook

Email this to someone

LLEGIR-NE MÉS

COLUMNES

Obertures i tancaments vocàlics*

Obertures i tancaments vocàlics*

// Esteve Betrià

En el número de TdF de gener de l’any passat, m’esplaiava –a través de diversos comentaris que volien tenir un caràcter ludicolingüístic– a propòsit de les obertures i els tancaments en les vocals tòniques e i o característiques en el lèxic del parlar del Poble i localitats veïnes. Més en concret, centrava els comentaris en el topònim menor ‘Vérp’ i en els antropònims, també locals des del punt de vista fonètic, ‘Manòlo’ i ‘Miguèl’. Tot plegat em semblava indicar que aquestes dues vocals tòniques (e i o)

Share this…

Share on Facebook

Email this to someone

LLEGIR-NE MÉS

CULTURA

Publicada ‘Terra agra’ de Lluís Rajadell, Premi Guillem Nicolau 2021

Publicada ‘Terra agra’ de Lluís Rajadell, Premi Guillem Nicolau 2021

// Carles Sancho

Ha eixit a la venda Terra agra l’obra guanyadora del Premi Guillem Nicolau 2021 concedit pel Govern d’Aragó al periodista i escriptor Lluís Rajadell (Vall-de-roures, 1966) d’Heraldo de Aragón que treballa com a redactor a la delegació del periòdic de Terol. El guardó es va instituir el 1986, arrel de la celebració del Segon Congrés Internacional de Llengua Catalana celebrat aquell mateix any i que va ser atorgat en la primera convocatòria al l’escriptor lliterà Josep A. Chauvell amb la novel·la L’home de França. I Rajadell va rebre el premi juvenil amb Apunts per a una mitologia de guerra publicat a la revista Sorolla’t editada a Calaceit.

Share this…

LLEGIR-NE MÉS

OPINIÓ

Identitat*

Identitat*

// Artur Quintana

A luenga ye a mía nazión,
Que me dixen de fateras.
Chabier Tomás Arias (1991)

Des de començaments del XVIII la Nació Castellana, que es fa anomenar per l’eufemisme de Nació Espanyola, s’esforça per a sotmetre a las demás —com les anomena la vigent Constitució— de l’Estat a la llengua i lleis de Castella. Aquests esforços ja venien de molt més lluny, i en el nostre cas del Compromís caspolí del 1412, i fa que duren, doncs, poc menys de sis segles. Tanmateix des del 1978, passats poc anys de la segona Restauració Borbònica, vivim en democràcia, i això de seguir sotmetent Aragó a la llengua i lleis de Castella no devia semblar del tot digne als nostres dirigents, de tal manera que el 3 juny del 2016 han publicat al Diario Oficial de Aragón l’Ordre 492 del Departament d’Educació, Cultura i Esports per a incloure en el currículum dels dos cursos de batxillerat una nova assignatura Historia y Cultura de Aragón, que, sense els eufemismes de rigor, vol dir «L’identitari aragonès». És una assignatura optativa, i no ho té fàcil d’anar-se obrint pas en l’imperant ambient de rebuig general de les humanitats i de reforçament de l’identitari castellà a tot l’Estat, que en aquest cas arriba fins a negar amb vehemència l’existència de les llengües aragoneses i catalana al nostre país. Amb un retard de 38 anys després de viure en democràcia, nogensmenys existeix ara oficialment una assignatura de l’identitari nostre, i tant la llengua aragonesa com la catalana en formen part.

Share this…

LLEGIR-NE MÉS

Lo xapurriau de Jaca i la trama panoccitanista*

Lo xapurriau de Jaca i la trama panoccitanista*

// Natxo Sorolla

«Hemos descubierto que el Foro [sic] de Jaca romanceado original que data del año 1077 está escrito en una lengua que por comparación es prácticamente idéntica al Chapurriau actual». Pam!! Tal com ho sentiu: l’any 1077 a Jaca legislaven en xapurriau. Aixina arreplegue La Comarca (20/11/2021) les paraules en boca de Juan José Barragán i Héctor Castro, autors del llibre Historia del Aragón Oriental y su Lengua, editat per la Comarca del Bajo Aragón. Los autors no només pretenen estudiar qualsevol similitud del parlar del Matarranya en paraules escrites a 300 km, si no que tenen com a objectiu últim negar la similitud en parlars que estan a 12 km. Recursos públics per a hipòtesis audaces. Que mai han arribat a defensar-se en un fòrum acadèmic. Però què en diuen les Universitats, sobre esta hipòtesi?

Share this…

LLEGIR-NE MÉS

TERRITORIS

Camins

Camins

// Glòria Francino Pinasa

Els que som de Sopeira i no ham conegut l’antic camí del Pas d’Escales –la pronúncia era Escalas– a causa de la construcció de la central hidroelèctrica, inaugurada a finals de l’any 1955, sempre n’ham sentit enraonar.

Era un lloc feréstec per l’alçada de les roques que s’estretien més en aquesta part, just on es troben les comportes de la presa actual. Allí, més o menys, hi era la Font d’Escales de Dalt, i una mica més avall, donant al riu, prop d’on és la porta d’entrada a la central, hi era la Font del Boixiguer, i prop del túnel xic que es troba cami de la central, hi era la Font d’Escales de Baix.

Share this…

Share on Facebook

Email this to someone

LLEGIR-NE MÉS

PUBLICITAT

Dirigit a l’alumnat d’ESO. El termini és fins el dia 28 de febrer de 2022
ASCUMA-30-anys
Publicitat de Terès & Antolín

Powered by Warp Theme Framework

La nostra web Temps de Franja utilitza cookies pròpies i de tercers per a personalitzar la navegació i millorar els seus serveis. Si continues navegant entenem que n’acceptes el seu ús de conformitat amb la nostra Política de Cookies.TancarVeure més informació

Esta entrada fue publicada en Uncategorized. Guarda el enlace permanente.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s