De lingua Catalana Aragoniae

urlArtur Quintana i Font.
Quan el 17 de novembre del 2009 es va votar a les Corts l’actual Llei de Llengües, on es declara que el català és llengua pròpia de l’Aragó, els diputats del PP es van presentar lluint a les solapes una medalla on posava ‚No hablamos catalán’ i la senyora María Herrero, diputada pel PAR, va dir en veu ben alta, perquè tots els que hi érem ens n’assabentéssem: ‘En Aragón nunca se ha hablado catalán, ni se habla ni se hablará’. Abans els esmentats partits havien recollit moltíssimes firmes -no sé si 40.000 o 70.000, en tot cas moltes- de ciutadans aragonesos que afirmaven que el català no era llengua pròpia de l’Aragó. Quedava ben clar que per a aquests partits el català no és una llengua de l’Aragó i que farien servir tots els mitjans de la lingüística-ficció perquè això fos així. Un cop votada la Llei els diputats del PP/PAR van declarar que derogarien la Llei al cap de sis mesos –els que faltaven per a les eleccions. Molts conciutadans, que sabien ben bé que l’aplicació de la lingüística-ficció del PP/PAR significava la mort a curt termini d’aquest patrimoni aragonès que és la llengua catalana, van votar aquests partits, que tenen ara la majoria absoluta a les Corts.

I en la qüestió de la llengua catalana els esmentats partits no han decepcionat gens els seus votants. Només arribats al poder van suprimir el Projecte Moncada de l’escriptor a l’aula perquè era en català, però mantenen el Luzía Dueso perquè és en aragonès. L’any passat van suprimir el Premi Guillem Nicolau perquè és en català, però no pas l’Arnal Cavero en aragonès, al qual només se li canviarà el nom i passarà a dir-se Premi en qualsevol de les llengües i modalitats aragoneses, o en llengua aragonesa i les seves modalitats. Possiblement els escriptors en català s’hi podran presentar, però si l’obra es premiés i es publiqués és ben segur que es farà sota l’etiqueta d’aragonès i amb profunds canvis formals, ja que la llengua catalana ha desaparegut també del nou projecte de Llei de Llengües que es troba en curs a les Corts. I gràcies a la lingüística-ficció ha passat a dir-se ‘lengua aragonesa propia del área oriental de la Comunidad Autónoma’, quedant així sotmesa en relació a la normativa a tot allò que prescriga l’Academia Aragonesa de la Lengua. És més que probable que aquesta acadèmia creï unes normes, en especial les ortogràfiques, tan allunyades com siga possible de les catalanes, i que s’apliquen als escrits en català i a l’ensenyament d’aquesta llengua, sempre sota l’etiqueta d’aragonés oriental. Tot plegat serà un pas de gegant en el procés d’eliminació del català a l’Aragó, ja que l’interès per part dels aragonesos de llengua catalana d’aprendre un català mixtificat o d’escriure-hi es reduirà dràsticament –que és el que vol el Govern. De segur que hi hauran moltes més mesures contra el català d’Aragó. Són fàcils d’imaginar.

Què podem fer davant d’aquest vergonyós desficaci? Doncs, si més no, mirar de fer complir les lleis. El Govern de l’Aragó és Estat Espanyol i, en conseqüència hauria de complir -no goso de dir: ha de complir- les lleis que aquest estat ha signat. Es tracta concretament de la Carta de les Llengües Regionals i Minoritàries. Allà, com m’indica en José Ignacio López Susín, al §1,b es diu que els signants de la Carta, i Espanya l’ha signada, han de respectar l’area geogràfica de cada llengua regional o minoritària, actuant de tal manera que les divisions administratives ja existents o noves no siguen un obstacle per al foment de l’esmentada llengua regional o minoritària. Caldria que algun diputat al Congrés, que considere que cal protegir i fomentar aquest patrimoni aragonès que és la llengua catalana de l’Aragó, fes al Govern una o més preguntes sobre la situació del català de l’Aragó. Preguntes semblants en relació a l’aragonès han donat resultats positius. Fos com fos el Govern de l’Estat s’hauria de pronunciar sobre la denominació del català parlat a l’Aragó.

Les preguntes podrien ser:

Quines actuacions ha desenvolupat el Govern per a protegir i promoure l’ús del català parlat a l’Aragó dins de l’aplicació de la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries?

Quines actuacions ha desenvolupat el Govern perqué la divisió administrativa no siga un obstacle per al foment del català parlat a l’Aragó?

Tant si la resposta és positiva per al català de l’Aragó, com si és un desficaci més, sempre serà valuosa per a aquesta llengua.

Artur Quintana, 5 de febrer del 2013

Anuncios
Esta entrada fue publicada en Uncategorized. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s