Pèrdues de paraules al català de la Franja

Viles i Gents
16 January, 2012
Acotolar paraules
M. D. Gimeno Categoria: Article Viles i Gents, Lo Cresol

<

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 14 de gener del 2012)
Com les persones que les parlen, les llengües naixen, creixen, se reproduixen –o no— i moren. Són essers vius: perden paraules que designen realitats que ja no es fan servir o en guanyen de noves, invencions o derivacions d’altres existents o emprades dels idiomes del voltant.
Al català de la Franja les pèrdues les patixen, majoritàriament, los àmbits de les velles professions i tasques desaparegudes, vinculades a l’agricultura i a una societat rural sense mecanitzar que ha existit fins fa ben poc: mides antiues, eines bàsiques utilitzades des de temps primitius, tècniques de cultiu centenaris, animals quasi extingits, plantes que ningú recorda… Desapareix un món arcaic i n’arriba un altre, arrasant tot un univers lingüístic tan ric com inútil, que perviu si pot en lletres impreses literàries i als diccionaris o en la parla de la gent gran amb la qual, amb una mica de sort, ham pogut conviure. Igualment, per desgràcia, van perdent-se silenciosament paraules d’ús comú, des dels mesos de l’any, que, segons observo, persistixen en un peculiar sistema mixt: enero, febrer, març, abril, mayo, junio, julio, agost…, lo mateix, per exemple, que colors (ja no tenim groc sinó amarillo) i objectes corrents (tallam amb cuchillos, obrim grifos d’aigua), los xiquets van a escuela i les accions s’expressen amb verbs de raïl aliena i terminació pròpia (alquilam cases en lloc de llogar-les com abans).
Les adicions des de llengües més poderoses que s’engolixen termes vigents són un perill que miren d’evitar les autoritats lingüístiques de cada llengua i amostren los professors, però nosaltres som pobres en este terreny. Diferents i necessaris són los préstecs per designar novetats, que hauríem de ser capaços d’integrar al sistema propi, traduint-los (ratolí i no mouse) o adaptant-los a la pronunciació (com lo bàsquet). De la mateixa manera, tot i lo postís que pugue resultar, devem fer reviure partícules gramaticals i termes inusuals i anar a la pròpia llengua a buscar cultismes i paraules que mai o rarament s’han utilitzat per les nostres comarques illetrades. Si no, acabarem acotolant les paraules i nosaltres mateixos.

María Dolores Gimeno

Anuncios
Esta entrada fue publicada en Uncategorized. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s