Menjar i parlar en catalá

Menjar i parlar en català
(Article que sortirá a la revista ‘Temps de Franja’)
Ramón Mur

El restaurant ‘Fonda Alcalà’ de Calaceit, és una delícia. Va ser fundat en 1922 per Gregorio Alcalá i Carmen Mompel. El 1954 van heretar el negoci Enrique Alcalá i Adoració Foncuberta. Avui són els fills del plorat i inoblidable oncle Enric que donen de bé menjar i beure a qualsevol que passi per Calaceit. Els hereus de l’oncle Enrique i de la seva dona, la tia Adoració que encara viu, han realitzat una reforma de gran inversió en aquests temps de dura i cruel crisi econòmica. El restaurant és ara net com pocs, agradable, còmode i de bon gust en l’aspecte estètic. Al rebedor han col.locat l’emblemàtica gàbia de periquitos que va construir un germà fuster de l’oncle Enric.

A la ‘Fonda Alcalà’ he degustat en aquest començament d’any 2011 unes fesols blanques, unes mandonguilles i una excel lent crema catalana per postres. Tot de recepta pròpia, de Calaceit, receptes de la tia Adoració que mai desvetllava l’oncle Enric perquè deia que per conèixer el secret havia de parlar amb la governanta de les olles, que era la seva dona.

A la ‘Fonda Alcalà’ he gaudit menjant i parlant en català, en el català de la nostra terra aragonesa. Perquè les mandonguilles de la tia Adoració segur que es van fer i es fan parlant en català. I no tenen el mateix gust en català que en castellà. És el bo que té aquest restaurant: aquí es menja i es parla en català, en el de Santiago Vidiella i Teresa Jassà.

És un plaer, en aquests temps tan durs per al català en alguns punts d’Aragó, menjar i parlar en català. A la taula de la dreta, dos matrimonis parlaven català, igual que ho feien un pare i el seu fill a la taula de l’esquerra. I quatre treballadors es comportaven de la mateixa manera en la de davant. Jo no he menjat, per descomptat, en chapurriau sinó en català. En sortir no he cridat visca Catalunya, visca Aragó i visca el català. Però m’ha faltat poc.

Anuncios
Esta entrada fue publicada en Uncategorized. Guarda el enlace permanente.

Una respuesta a Menjar i parlar en catalá

  1. esmolet dijo:

    Bonic, el que escrius. M’he sentit identificat. Salut, sort… i felicitat lingüística.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s