‘Mitja dotzena dóus’, un llibre de Jordi Pijoan-Lopez

Jordi Pijoan-Lopez firmarà “MITJA DOTZENA D’OUS” el pròxim dissabte 9 d’octubre

1. Autors Ebrencs dilluns, 4 de octubre de 2010 | Comentaris

“MITJA DOTZENA D’OUS”

Durant el procés de creixent urbanització del Principat enregistrat al primer terç del segle XX, l’avicultura s’industrialitza progresivament i la capital indiscutible d’aquesta activitat agropecuària és la ciutat de Reus. Per aixó, durant la guerra Reus ha de guanyar el repte d’incrementar la producció d’ous de gallina per alimentar la població catalana. És el que, des del govern de la Generalitat, s’anomena La batalla de l’ou.

MITJA DOTZENA D’OUS és un llibre que res no té a veure però amb la reusenca batalla de l’ou. L’autor hauria pogut fer-ho, al capdavall és historiador, de la branca de l’arqueologia. Però no, després d’haver lliurat a la premsa especialitzada tot de papers sobre el món dels ibers, el senyor Pijoan participa en diverses obres col·lectives de narracions curtes, publica dues novel·les en col·laboració amb Manel Barrera (1955-2010), també historiador, i ara ens ofereix aquest aplec de sis històries curtes que ens aproximen al món dels fenòmens dits paranormals.

Cal dir que un dels trets característics del senyor Pijoan i dels seus llibres és el seu sentit de l’humor, ex-aequo amb una evident crítica social i molt especialment una punyent aproximació satírica, per no dir sarcàstica, a la política real i quotidiana. Aquests trets es fan evidents també en un volum de cròniques paranormals com MITJA DOTZENA D’OUS.

Convé subratllar que al relat “Ni que la mort ens separi” hi ha referàncies a la guerra del 36, que “Un mal esguard” és alhora un homenatge a l’ “Informe per a l’Acadèmia” de Kafka ensems que un sarcàstic i peculiar reconeixement honorífic d’aquells polítics que, com el personatge de còmic Iznogud, l’infame, volen ser califa en lloc del califa i a qualsevol preu. “El dormilega” és una història ben àcida que té les arrels en un dels films primerencs de W. Allen, mentre “Un contracte draconià” és una visió del món editorial emmarcat dins la lluita entre l’àngel i el diable. “Psicofonia per a principiants” és una aproximació a l’explotació de la credulitat humana com a negoci, amb final sorpresa inclòs, mentre “La mar que ens sotja” erotitza un mite d’Andersen.

Els relats van precedits per “Esperits: un mite a les portes de la comprovació científica en el segle XXI”, un pròleg que és un homenatge a Stanislav Lem (un dels més destacats i polifacètics autors polonesos de la segona meitat del segle XX), signat pel professor Georges P. Redcliff, alter ego de Jordi Peñarroja.

Biografia Jordi Pijoan-López:

Tortosí d’arrels des del 1970 i barceloní empeltat des del 1991 fins l’actualitat. És arqueòleg de professió i administratiu per obligació. Es dedica a escriure en el silenci i la intimitat des de si fa no fa els vint anys, amb certa i irregular assiduïtat. Un atur forçós i una filla a qui nodrir l’animaren, o més ben dit el comminaren a perdre la vergonya d’allò que escrivia i presentar la seva narració “Psicofonia per a principiants” al I Concurs Literari d’Humor Negre (convocat per Humoralia, La Paeria i la UdL). Va quedar finalista, categoria que no donava ni cinc duros de calaix, però que comportava la publicació de l’obra. La podeu trobar en l’original català per la UdL i en traducció al castellà per Editorial Milenio. L’èxit relatiu d’aquest primer intent l’anima a presentar-me a més certàmens d’aquesta mena, trobant el cim de l’èxit (eternament fugisser fins llavors) en el III Concurs de Conte que convocà el portal d’internet joescric.com amb el conte “Una combinació prohibida”, publicat en un volum junt amb dues obres més: “Eutanasia’m!” i “Mater”. Poca cosa més a dir, més que, de moment, continua escrivint.

Manifest:

Per què escric? Típica pregunta a la qual l’única resposta immediata que se t’acut és “perquè em ve de gust”. Però convinguem que la resposta és pobra a les possibles expectatives del preguntador. Llavors només se t’acut recórrer a tòpics, però el públic no es mama el dit i et veurà el llautó. Després pensés que podries plantejar-ho en sentit negatiu: “I si no escrivís com em sentiria?”. Malament!: n’estic segur, però no sé per què, doncs val a dir que tampoc perillaria la meva supervivència immediata. Ans al contrari, hom pot comprovar en el dia a dia que la major part de gent no escriu i va fent sense gaires problemes. Encara més, hom pot comprovar que es pot ser l’inútil analfabèstia més gran i arribar a ser president de… bé!, centrem-nos en el tema. Llavors, per què escric?, si fins i tot, segons qui pot considerar que escriure es perdre el temps, si no és que ho facis per guanyar-te les garrofes.
Sincerament, no sé per què escric si és que escric per o per a quelcom. Més aviat crec que escriure és una cosa que em vaig trobar. De nen jo ja ho era una mica cabòries i podia arribar a preferir estar sol concentrat en les meves fantasies que jugant. També em retroalimentava aquest món interior llegint còmics, contes i amb el cinema –aquella literatura mastegada en imatges–. Després vaig anar complicant les lectures i vaig tenir la sort de tenir a un tal Manel com a professor de literatura catalana, senyor que em va demostrar que hom, si ho desitjava, podia escriure sense caler prèviament anomenar-se Ramon Llull, Cervantes o Shakespeare. En definitiva, em va ensenyar que l’escriure no et ve per ciència infusa.
Ja per mi sol, vaig comprovar que escrivint em divertia i, sobretot, em desfogava; ho vaig comprovar si fa no fa per les mateixes alçades de la vida que me’n vaig assabentar que a Aristòtil també el desfogava escriure i vaig pensar: “guaita quina coincidència!”.
Concloent!, se m’acaba l’espai per a aquest manifest i respecte a la pregunta primera no n’he tret l’aigua clara. Millor així, segur que continuaré escrivint per trobar la resposta… o potser n

Anuncios
Esta entrada fue publicada en Uncategorized. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s