Confesiones en catalán de un catalanoparlante del Bajo Aragón

13 September, 2010

Ho sento molt

Carles Terès Categoria: Article Viles i Gents

Una penya alcanyissana ens dóna la benvinguda

Vist el caire que estan prenent els esdeveniments, vull entonar un mea culpa des d’aquesta tribuna. Vull demanar perdó abans de res pel pecat original d’haver nascut a Catalunya. Perdó també per ser fill d’aragonesos de la Franja, és a dir, catalanoparlants. Perdó perquè ells, Ramon (d’Estopanyà) i Roser (de Queretes), s’enamoraren en la seua llengua, la mateixa en la que em van educar i em vaig sentir estimat. Perdó en nom dels iaios, que tingueren l’atreviment de parlar-me sempre en català. Disculpeu-me també per haver-me enamorat d’una aragonesa de Torredarques, o sigue, catalanoparlant, i que fruit d’aquest amor hagi tingut dues filles, a les quals no puc evitar de parlar en la llengua dels pares, dels iaios i dels iaios dels iaios. Perdoneu que m’estimi tant aquesta llengua, m’és igual si no és tan poderosa com les que l’envolten. Perdó per dir-li català, igual com ho fan totes les universitats del món. Demano perdó per la indignació que em produeix veure com hi ha gent que, tot i saber què en diu la filologia, persisteixi en la denominació denigrant amb la sola intenció de convertir-la en un xapurrejat sense futur. Mil disculpes també per atrevir-me a escriure aquesta columna en català. I una altra disculpa perquè m’agrada sentir-lo en totes les seues variants, amb tots els seus colors, en tota la seua riquesa: a Xàtiva, a Valldemossa, a Tortosa, a Sallagosa, a Morella, a la Codonyera, a Camporrells o a Berga. Confesso també que m’encanta llegir llibres, escoltar cançons, veure pel·lícules en el meu idioma. Perdó, en fi, per haver-me cregut que parlar dues llengües espanyoles era millor que saber-ne només una. I també per desitjar que les generacions venidores la continuïn parlant. Demano perdó a qui hagi molestat amb aquestes confessions. Deixo a la consideració del pacient lector la penitència que em correspongue. Tot i que em temo que no tinc remei.

Comments (2)

Anuncios
Esta entrada fue publicada en Uncategorized. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s