Corredor central o mediterrani?

Lo finestró del Gràcia

Corredor central o mediterrani?

Posted on 30 agost, 2010 by graciaz

(L’article que podeu llegir tot seguit ha estat publicat al Diario de Teruel, en castellà, amb data d’avui)

José Miguel Gràcia. Economista

El Govern i els partits polítics d’Aragó no afluixen últimament en el seu intent de defensar la viabilitat, conveniència i necessitat del corredor, travessia o eix pirinenc per al desenvolupament econòmic d’aquesta regió. De moment la ciutadania es manté una mica allunyada del tema i tampoc no s’escolten massa veus dels sectors econòmics. Al meu entendre s’hi estan dipositant massa esperances en la realització de l’esmentat corredor pirinenc que hauria d’unir-nos amb França per Canfranc, mitjançant un túnel de 42 quilòmetres per al ferrocarril principalment, i sens dubte, travessant Aragó i la Meseta, ens uniria amb Madrid. Sembla que es planteja aquesta reivindicació com a substituta del corredor de l’eix mediterrani, el qual es veu amb molt bons ulls per la Unió Europea. Recentment el Comissari de Transports ha dit que “l’eix mediterrani encaixa amb els plans de la Unió Europea”. El Govern francès recolza clarament l’eix mediterrani i sempre ha trivialitzat sobre el túnel de Canfranc. No s’hi ha de ser massa expert per adonar-se’n del gran pes econòmic de l’eix Mediterrani —Catalunya, València i Múrcia—, i una altra cosa més important: ningú hi dubta de que l’eix mediterrani és la zona d’Espanya amb major dèficit d’estructures, d’acord amb el pes econòmic d’eixa zona. D’altra banda, Madrid i les dues Castilles estan ultrapassades. No entenc l’interès aragonès en col·laborar en augmentar la vella estructura radial espanyola, producte d’una política de concepció purament centralista. El modern desenvolupament econòmic s’hi avé més, o millor dit encara, exigeix xarxes territorials de comunicació i transports. El potencial de desenvolupament d’una gran Europa, no s’ha de basar únicament en una més gran integració dels Estats, sinó també en la integració i sincronia de les grans àrees geogràfiques naturals més enllà dels propis Estats.
Algú voldrà veure les meues paraules com les d’un contrari al desenvolupament econòmic i social d’Aragó. A tots aquells que així ho pensin els adverteixo per endavant sobre la seua equivocació, malèvola o de bona fe. Algú ha dit que ambdós eixos —mediterrani i pirinenc— no són incompatibles. Seriosament algú pot creure que si es decideix la implementació de l’eix mediterrani, en una dècada o més, s’hi podrà considerar la travessia central pirinenca? La crisi actual i els seus efectes posteriors ens faran ser molt més moderats en quant a les grans infraestructures.

El meu temor no és cap altre que si Aragó dedica massa esforços a la defensa de la seua reivindicació del corredor central, pot donar la impressió que s’hi oposa o no li interessa la solució mediterrània, o pot ser que sigui realment així. Aquí veig el gran perill per al desenvolupament econòmic aragonès. El que modestament penso és que no hauria de passar més temps per a que les forces polítiques i econòmiques d’Aragó s’interessessin i col·laboressin amb la solució mediterrània. El desenvolupament de Saragossa i tot Aragó el veig com la gran àrea de comunicació, logística i de serveis, i nus vertebrador de Catalunya, i fins i tot de València, amb el nord d’Espanya —Navarra, País Basc, Cantabria… Per què no hauria de ser l’àrea de Saragossa, el centre del gran triangle econòmic nord-oriental espanyol? Els avantatges de la improbable línia de comunicació de França amb Madrid a través d’Aragó, els veig molt poc importants en comparació amb l’anterior. Qui són els clients més importants d’Aragó? D’on poden venir els futurs creixements? No els busqueu per terres “mesetàries”, guaiteu la Mediterrània i el Cantàbric. Així mateix no hauríem de deixar en sac trencat la possibilitat d’un nou corredor des de França per la costa cantàbrica espanyola.

Em temo que la classe dirigent, sobretot la política, d’Aragó no es distingeix per l’actitud basada en el realisme, el possibilisme, la negociació i la probabilitat de tenir èxit, en tants i tants temes. Jo no voldria que la travessia pirinenca s’hi assemblés ni gens ni mica a una segona Gran Scala, gran idea del Sr. Biel, del seu partit i d’alguns més. (Tampoc no es va quedar curt el Sr. Biel quan va proposar que els transvasaments podrien realitzar-se prenent aigua de l’Ebre, però ja desembocat al mar).

Aquella famosa frase del maig francès “sigues realista, demana l’impossible” està molt bé per aplicar-la al terreny de les ideologies (confesso que la trobo genial), i quan no es tenen responsabilitats de poder. Quan s’hi està al poder, és millor dedicar els esforços a objectius, els més l’audaços que es vulgui, però amb la probabilitat de ser aconseguits: siguem realistes, demanem el més possible, però possible.”

Llegir-lo en castellà a l’edició digital del D de T

Anuncios
Esta entrada fue publicada en Uncategorized. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s