Cilicis

Cilicis
Posted on 19 Juny, 2009 by graciaz

(Artículo tomado del blog personal de J.M Gracia)

Recordo que fa bastant de temps, vull dir uns quants anys, que en llegir o escoltar alguns mitjans de comunicació, gairebé tots ells madrilenys, acabava sempre indignat. Em refereixo als mitjans més dretans, anomenats despectivament, però encertadament com la caverna mediàtica. No cal dir que el paradigma de tots ells és la COPE, de la qual un programa matinal, dirigit —diuen que per poc temps— per un “il·lustre” terolenc, és el capdavanter de la manca d’objectivitat i respecte, de la parcialitat, de la crispació separadora de diferents parts d’Espanya, de la mofa descarnada i per què no, de la ignomínia. Això sí, hi és dins de la casa dels bisbes. Per a més inri, acabava jo renegant fins i tot dels possibles oients que li eren fidels, culpant-los de la ideologia dels propietaris de la cadena, de l’actitud del predicador i de no sé quantes coses més.
És clar, aquesta actitud meua la dirigia també envers altres mitjans de comunicació, però no tan intensament.
El temps passa i normalment gairebé tots anem canviant una mica. Vet aquí que la meua posició per el que fa als oients de la cadena dels bisbes, i de retruc també als oients o lectors dels altres mitjans de la caverna mediàtica, ha canviat dràsticament. Ara sento una mena de llàstima en pensar que si escolten o llegeixen només aquest mitjans, han de ser infeliços a la força. No hi cap cap altra possibilitat. El ressentiment permanent, l’anàlisi sempre partidari, on l’objectivitat fuig del raonament, el pensar que quasi tot està malament, han de tenir efectes perversos sobre els seus sentiments i el seu tarannà. Arribats certs moments, em desperta també potser un sentiment de caritat al desitjar-los que canviïn les seues fonts d’informació i així milloraran en qualitat de vida, deixant de mortificar-se. I encara més —tal vegada em passo un parell de pobles en paternalisme impossible —, però, m’agradaria deixar-los sobre la tauleta de nit una llista dels millors psiquiatres per si haguessin de necessitar-los. Que no s’ho prenguin malament els destinataris del desig, atès que ho faig de bona fe.
Ras i curt, sabeu què en penso dels mitjans en qüestió i els seus clients fidels: en escoltar-los és com si es col·loquessin un cilici a la seua intel·ligència. Pobrets!
José Miguel Gràcia.

Esta entrada fue publicada en Uncategorized. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s